Bye bye, hasta otro ratito!

Avui escriuré l'última entrada del bloc, el qual em sap molt de greu abandonar, però crec que no trobaria mai el moment per seure davant l'ordinador per escriure una nova entrada. S'acosten les vacances i després d'elles un nou curs amb noves experiències i noves tasques que ens ocuparan gran part del dia. Tant de bo tingués temps i ganes d'escriure un bloc! Però em conec i sé que serà impossible. Doncs bé, com a comiat parlarem de la més revolucionària manera d'aprendre llengües, que és a través de la xarxa! 

Per començar, he de dir que l'únic EVA que he fet servir ha estat el Moodle de la Universitat, el qual trobo que agilitza molt les coses, però a la vegada crea com una mena de psicosi en l'alumne, el qual, d'una forma maníaca, ha de controlar com a mínim un cop al dia si el professor ha actualitzar l'espai de la seva assignatura. 

Pel que fa al meu EPA, perquè de forma més o menys conscient en tinc un, puc dir que està format principalment per xarxes socials (Facebook i Skype principalment, i Twitter d'aquí no gaire), diaris en línea, recursos com ara diccionaris, gramatiques, etc. i els canals Youtube i TED. A través de tots aquests espais de la xarxa estic perfeccionant els idiomes que estudio a la carrera (l'anglès i l'alemany) i a més, aprenc italià de forma qüestionable.

Dic de forma qüestionable perquè parlar amb una persona a través d'emails i donar les claus per poder entendre el missatge no és suficient per aprendre una llengua, però sí que és una bona manera de completar l'aprenentatge. Potser seguint un bon curs en línia progressaria més, però tant per tant, prefereixo seguir un curs presencial. L'aprenentatge en línia té avantatges, com ara la flexibilitat i la llibertat de l'alumne i també la gran infinitat de recursos que es poden trobar. Però això també pot ser un inconvenient, ja que és fàcil perdre's a la xarxa i trobar coses que fan que desaprenguis més que altra cosa. S'ha de ser crític amb els recursos online! Hi ha vida després de google!

És un miracle que la curiositat sobrevisqui a l'educació reglada. 

Albert Einstein

I la avaluació que bé avaluï, bona avaluació serà!

Recta final del Llengüejant una mica! Ja passem per la novena entrada i això vol dir que la desena serà la última i la que tancarà el bloc i obrirà les portes a les (més que merescudes) vacances. Aquesta entrada està encarada a les avaluacions que hem experimentat durant la nostra vida com a aprenent de llengües. M'ha cridat l'atenció un dels punts que deia si aquestes avaluacions eren justes o no.

Durant tota la meva vida he experimentat l'avaluació continuada, tot i que sempre he tret una nota bastant superior als exàmens que als treballs de classe. Això podria ser un indicador que a mi m'hagués anat millor l'avaluació final, ja que sota pressió sóc més efectiva. Tot i així, considero que l'avaluació continuada és un bon sistema si se sap aplicar bé, perquè, com tot, té una teoria i una pràctica.

Recordo que una professora de castellà no em va voler posar un excel·lent perquè deia que, tot i que era una de les que tenia el nivell més alt de tota la classe, a la llibreta hi faltaven els exercicis opcionals per preparar l'examen i que això era sinònim de manca d'esforç. Seguint aquests criteris, una persona que clarament no havia après res durant el trimestre i cometia una i altra vegada els mateixos errors que a principi de curs i havia suspès tots els exàmens, mereixia aprovar per tenir tots els exercicis (mal)fets. Que la llibreta estigui completa és sinònim d'haver treballat molt, però no d'haver après. Sí, la teoria sobre l'avaluació continuada és molt bona, però com a tot, hi ha bones i males pràctiques.

Buscant a la xarxa he trobat aquest acudit, el qual fa "crítica" a l'avaluació justa. M'ha semblat molt bo per reflexionar una mica sobre el tema. Sovint als alumnes se'ns tracta com a un conjunt, però el professor no ha d'oblidar mai que cada un dels seus alumnes té unes característiques específiques, que s'han de saber potenciar a l'aula.

Recursos per aprendre o per tenir la mainada entretinguda

Avui explicaré dues experiències, una va ser a la primera acadèmia on vaig anar a aprendre anglès, i l'altra és curset intensiu d'alemany que vaig l'estiu passat a Freiburg im Breisgau. La primera justificarà la segona part del títol, mentre que la segona la considero una activitat molt divertida de la qual en vam treure molt de suc. I que jo digui això, que sóc especialista en acumular experiències doloroses en el meu aprenentatge de l'alemany...

Anglès al carrer Clos

Doncs bé, resulta que quan jo era petita, a Sallent només hi havia dos llocs per aprendre anglès (ara potser n'hi ha deu), així que els meus pares no ho van tenir gaire difícil per triar, i sempre he considerat que van triar molt bé, excepte quan arribava el dia que la professora ens deia: Today, we are going to watch a film! Podria haver sigut una activitat molt productiva, però clar... si arribava i posava la pel·lícula del Frankenstein a nens de 9 anys... per começar, no era la pel·lícula apropiada, ja que érem massa petits, i segon, no teníem prou nivell per seguir una pel·lícula així,... sort en teníem dels subtítols en castellà, els quals ens passàvem l'estona llegint.

Penso que mirar pel·lícules o sèries és un recurs de comprensió oral molt positiu, sempre i quan els alumnes ja tinguin un cert nivell i els subtítols siguin en la llengua que s'està aprenent. A més, el docent ha d'anar parant la pel·lícula per comentar qüestions de llengua que van apareixent.

Lügen auf Deutsch

Recordo que un dia la professora d'Alemany ens va dir que redactéssim dues històries curtes sobre la nostra vida, una que fos veritat i l'altra que fos mentida i que no ho diguéssim a ningú. Ella va passar un per un i ens va corregir els textos. Al dia següent, cada un de nosaltres va haver d'explicar la seva història i els altres havien d'encertar quina era la vertadera i quina era la falsa. Tot plegat va ser un molt bon exercici, ja que vam practicar l'escriptura i l'oralitat, així com la comprensió oral. A més, com a anècdota, com a la classe hi havia gent de totes les parts del món, puc dir que cada cultura té unes estretègies per mentir diferents.


Va noies i nois, que això ja s'acaba! un parell d'entrades i ja haurem acabat amb el bloc!! :)

Entre la xerinola, les flors i el foc

Potser us sorprendrà el títol d'aquesta setena entrada, ja que porta a pensar en moltes coses, excepte en una classe de llengua. És una manera de "disculpar-me" perquè aquesta entrada quedarà una mica pobra fins d'aquí uns dies. L'enriquiré, no us puc posar una data exacta. I això per què? Doncs perquè aquest cap de setmana tenen lloc tres esdeveniments vitals per a la gent de les contrades bagenco-berguedanes. Com ja sabeu, aquest cap de setmana se celebra la Patum a Berga, però a més, al poble d'en Guardiola, Santpedor, estan de Festa Major, i allà saben com fer sarau... però com si encara fos poc, al meu poble, Sallent, estem d'Enramades. Aquí us deixo un link perquè veieu de què va el tema:
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-984-cat-enramades_de_sallent.htm

De totes maneres, avui no toca pas parlar de festes populars, sinó de currículums. Crec que puc posar la mà al foc quan dic que la gran majoria dels meus companys i jo hem après anglès a l'escola mitjançant els centres d'interès. Recordo perfectament que totes les unitats començaven per un còmic amb històries molt "reals". Per exemple, dues amigues anaven a un centre comercial per comprar-se roba per una festa i mentre s'emproven la roba van fent tonteries... total, que a una se li esparraca el vestit més car de la botiga i l'ha de pagar... i quan arriba a casa sa mare la castiga sense festa.

Llavors, a partir d'aquesta història "real", es tractava tot el vocabulari relacionat amb la roba, colors etc. a més d'estructures sintàctiques que havien anat apareixent de forma recurrent i poc forçada a la historieta. Et feien escriure una redacció a l'estil American Dream dient com prepararies la teva festa ideal. Tot plegat era massa High School Musical, però en teoria això servia per motivar un col·lectiu d'alumnes tipus, que al meu institut no exisistia... per aquella època erem més d'anar per la muntanya i escoltar Obrint Pas.

Quan arribi a casa, us penjo un índex d'un dels meus llibres d'anglès, perquè veieu que no m'equivoco :)

A algú de vosaltres us agradava com encaraven els centres d'interès els llibres de text d'anglès???

Canvi de punt de vista... SI US PLAU!

Sé que la finalitat del bloc és enllaçar les nostres experiències com aprenents de llengües amb els continguts de l'assignatura Ensenyament de Llengües, però és que cada dia se'm fa més feixuc escriure al bloc, sobretot ara que estem a final de curs i la feina ens desborda. Per tant, he decidit fer un gir i canviar el punt de vista. No us parlaré de com els meus (de vegades bons i tot) professors de llengües organitzaven les meves classes, sinó de com m'agradaria fer-ho a mi aquest proper estiu que treballaré ensenyant anglès a adolescents en un campament d'estiu. Vosaltres, estimats companys lectors, que també us interessa l'ensenyament, em podria donar algun consell. Som-hi!!
Les classes al campament han de ser molt dinàmiques, els nois s'ho han de passar bé a l'hora que aprenen anglès. Per tant, he pensat que una bona classe hauria de tenir la progressió següent:

1. Context real: Escalfament. M'agradaria fer una activitat oral, que requerís moviment físic i que em servís per començar a insinuar el tema que tractarem a la classe.

2. Presentació dels ítems: No vull ser la típica profe que fot el rollo als seus alumnes, així que m'agradaria que aquesta part fos breu, però clara i que els alumnes puguessin participar-hi activament cooperant entre ells.

3. Pràctiques meàniques: Exercicis mecànics i divertits per agafar pràctica i comprovar que tot ha quedat clar.

4. Pràctiques controlades: Estaria bé fer una activitat semblant a la de l'escalfament, però amb una incidència molt més gran del tema tractat a classe.

5. Pràctiques obertes: Per què no acabar amb un joc de rol?? :)

Com podeu veure, he fet servir el model de preogressió de classe ja que, tot i que és una mic estricte i tancat, trobo que és una bona manera per organitzar la classe, sempre i quan el professor sàpiga ser flexible i veure si les activitats estan funcionant o no i tingui prou recursos per fer canvis quan sigui necessari.

Què en penseu vosaltres?

Ens agradin o no... són metodologies.

La Irene Rubio va seure davant l'ordinador. Eren les 16.00 de la tarda, d'un dia increïblement brillant de finals de maig. Dins seu, hi havia un sentiment que cada cop es feia més fort: tenia ganes d'agafar el primer tren que la portés a un poble de platja amb encant, però que no en tingués tant com per estar envoltada de turistes cridaners que no deixen prendre el sol a una pobra estudiant que cada cop veu les vacances més a prop, però que abans encara ha de resoldre les últimes obligacions acadèmiques del curs.

Doncs sí, aquest és el meu estat d'ànim, però no patiu, no ho deixaré tot per anar-me'n de vacances anticipades: aprendré a viure amb ell fins a finals de juny. De moment, avui toca parlar de metodologies d'ensenyament de llengües. Com bé sabeu, estimats companys, a classe vam tractar les metodologies següents: Gramàtica-traducció, oral i situacional, audiolingual, comunicatiu, enfocament per tasques, CLL, TFR, Silent Way, suggestopeadia, enfocament lèxic, data-driven learning i aprenentatge cooperatiu. Així que, en lloc de tornar-les a explicar, us explicaré experiències personals amb algunes metodologies i també donaré la meva opinió sobre algunes altres.

Irene, can you open the window, please?

A primària vaig "patir" moltes metodologies, però recordo positivament una professora d'anglès que sempre sempre ens parlava amb anglès i convinàvem els exercicis del llibre amb d'altres de metodologia TPR (total physical response). Sempre ens demanava que féssim coses com ara tancar o obrir la finestra, escriure el dia a la pissarra, etc. D'aquesta manera ens mantenia atents i, a més, apreníem vocabulari  i estructures que segurament no apareixien al llibre de text. De fet, penso que és una bona metodologia per nens que comencen a aprendre una llengua.

Les Misérables. Interpretat pels alumnes de segon d'ESO.

Sí senyor! A segon d'ESO els professors d'anglès i música es van adonar que érem un curs molt musical i que, comparat amb d'altres, teníem un bon nivell d'anglès. Així que, tot d'un plegat van aparèixer per la porta i van dir: "A partir de la setmana que ve, una hora de música i una d'anglès a la setmana, les dedicarem a preparar un musical, que farem a final de curs.

L'Aprenentatge per projectes és un bon mètode, sobretot per motivar els alumnes. Però, tot i així, ha d'estar molt ben pensat i preparat pel docent, ja que s'ha d'assegurar que realment els seus alumnes estan aprenent llengua i no simplement pedent hores de classe en altres coses, que és el que ens va passar a nosaltres.



Suggestopeadia... És realment efectiu?


Totes les metodologies tractades a classe tenen components molt positius i també alguns de negatius, què hi farem, no hi ha res perfecte. Però deixeu-me que acabi aquesta entrada expressant-vos el meu escepticisme cap a la Suggestopaedia, què més que un mètode per aprendre llengües, sembla una sessió d'hipnòsi amb uns resultats dubtosos. Ciutadans del món!!! Que un mètode sigui nou i trencador, no vol dir que necessàriament sigui efectiu! Vigileu com gasteu els vostres diners!

Psicològicament teòric.

ATENCIÓ! fet insòlit! La propietària del Llengüejant una mica! es disposa a escriure una nova entrada! Sí senyors, ja era hora de trencar aquest silenci provocat per un excés d'activitats alternatives a la universitat i posar al dia el meu raconet de la xarxa. I quina millor manera de fer-ho que parlant de les teories psicològiques?

Doncs bé, resulta que hi ha 4 teories psicològiques per aprendre llengües, que més que en el tipus de llengua que s'ha d'aprendre, es basen en l'actitud del mestre i l'alumne a una aula. Ordenades cronològicament, aquestes teories són:

- Conductisme: Si no portes la llibreta, punt negatiu! Si no fas bé l'exercici, punt negatiu! Ostres... quina bona resposta, punt positiu! Això és el conductisme, estimats lectors! Un aprenentatge basat en premis i càstigs i en que es tenen molt en compte la repetició i l'eliminació d'errors. Ara mateix no recordo cap classe de llengua que fos estrictament així, però sé que a Història vam seguir aquest mètode a raja tabla. 

- Cognitivisme: Imput i output. No hi ha càstig ni premis. Per tal que puguis fer un bon output has de tenir un bon imput contínuament i t'han de deixar temps per poder entendre un text correctament. Aíxi van ser les meves classes d'anglès a l'acadèmia. La professora sempre parlava en anglès i nosaltres també ho havíem de fer, però si ens equivocàvem, no ens corregia, sinó que insistia en aquell tema repetint l'estructura ben formulada, fins que al final nosaltres ens adonàvem de l'error i el corregíem.

-Sociocultural: S'aprèn mitjançant la interactuació amb l'entorn i els altres. Mmm... Un mètode bastant trencador per una escola de poble on encara hi havia mestres que et feien copiar X vegades una frase com a càstig. Potser algunes classes tenien pinzellades socioculturals, però estic segura que encara no he experimentat aquesta teoria al 100%

-Humanisme: El procés cognitiu no es pot desvincular de les emocions humanes. És a dir, s'ha de tenir molt en compte com se sent l'alumne i què té ganes d'aprendre. El professor posa la mà a l'espatlla de l'alumne.... Definitivament, per aquestes zones inòspites de Catalunya, encara no ens ha arribat una manera de fer classes com aquesta.


PD: He trobat aquesta imatge navegant per internet i fa referència a la teoria cognitivista. Creieu que representa bé aquesta teoria?