Ens agradin o no... són metodologies.

La Irene Rubio va seure davant l'ordinador. Eren les 16.00 de la tarda, d'un dia increïblement brillant de finals de maig. Dins seu, hi havia un sentiment que cada cop es feia més fort: tenia ganes d'agafar el primer tren que la portés a un poble de platja amb encant, però que no en tingués tant com per estar envoltada de turistes cridaners que no deixen prendre el sol a una pobra estudiant que cada cop veu les vacances més a prop, però que abans encara ha de resoldre les últimes obligacions acadèmiques del curs.

Doncs sí, aquest és el meu estat d'ànim, però no patiu, no ho deixaré tot per anar-me'n de vacances anticipades: aprendré a viure amb ell fins a finals de juny. De moment, avui toca parlar de metodologies d'ensenyament de llengües. Com bé sabeu, estimats companys, a classe vam tractar les metodologies següents: Gramàtica-traducció, oral i situacional, audiolingual, comunicatiu, enfocament per tasques, CLL, TFR, Silent Way, suggestopeadia, enfocament lèxic, data-driven learning i aprenentatge cooperatiu. Així que, en lloc de tornar-les a explicar, us explicaré experiències personals amb algunes metodologies i també donaré la meva opinió sobre algunes altres.

Irene, can you open the window, please?

A primària vaig "patir" moltes metodologies, però recordo positivament una professora d'anglès que sempre sempre ens parlava amb anglès i convinàvem els exercicis del llibre amb d'altres de metodologia TPR (total physical response). Sempre ens demanava que féssim coses com ara tancar o obrir la finestra, escriure el dia a la pissarra, etc. D'aquesta manera ens mantenia atents i, a més, apreníem vocabulari  i estructures que segurament no apareixien al llibre de text. De fet, penso que és una bona metodologia per nens que comencen a aprendre una llengua.

Les Misérables. Interpretat pels alumnes de segon d'ESO.

Sí senyor! A segon d'ESO els professors d'anglès i música es van adonar que érem un curs molt musical i que, comparat amb d'altres, teníem un bon nivell d'anglès. Així que, tot d'un plegat van aparèixer per la porta i van dir: "A partir de la setmana que ve, una hora de música i una d'anglès a la setmana, les dedicarem a preparar un musical, que farem a final de curs.

L'Aprenentatge per projectes és un bon mètode, sobretot per motivar els alumnes. Però, tot i així, ha d'estar molt ben pensat i preparat pel docent, ja que s'ha d'assegurar que realment els seus alumnes estan aprenent llengua i no simplement pedent hores de classe en altres coses, que és el que ens va passar a nosaltres.



Suggestopeadia... És realment efectiu?


Totes les metodologies tractades a classe tenen components molt positius i també alguns de negatius, què hi farem, no hi ha res perfecte. Però deixeu-me que acabi aquesta entrada expressant-vos el meu escepticisme cap a la Suggestopaedia, què més que un mètode per aprendre llengües, sembla una sessió d'hipnòsi amb uns resultats dubtosos. Ciutadans del món!!! Que un mètode sigui nou i trencador, no vol dir que necessàriament sigui efectiu! Vigileu com gasteu els vostres diners!

Psicològicament teòric.

ATENCIÓ! fet insòlit! La propietària del Llengüejant una mica! es disposa a escriure una nova entrada! Sí senyors, ja era hora de trencar aquest silenci provocat per un excés d'activitats alternatives a la universitat i posar al dia el meu raconet de la xarxa. I quina millor manera de fer-ho que parlant de les teories psicològiques?

Doncs bé, resulta que hi ha 4 teories psicològiques per aprendre llengües, que més que en el tipus de llengua que s'ha d'aprendre, es basen en l'actitud del mestre i l'alumne a una aula. Ordenades cronològicament, aquestes teories són:

- Conductisme: Si no portes la llibreta, punt negatiu! Si no fas bé l'exercici, punt negatiu! Ostres... quina bona resposta, punt positiu! Això és el conductisme, estimats lectors! Un aprenentatge basat en premis i càstigs i en que es tenen molt en compte la repetició i l'eliminació d'errors. Ara mateix no recordo cap classe de llengua que fos estrictament així, però sé que a Història vam seguir aquest mètode a raja tabla. 

- Cognitivisme: Imput i output. No hi ha càstig ni premis. Per tal que puguis fer un bon output has de tenir un bon imput contínuament i t'han de deixar temps per poder entendre un text correctament. Aíxi van ser les meves classes d'anglès a l'acadèmia. La professora sempre parlava en anglès i nosaltres també ho havíem de fer, però si ens equivocàvem, no ens corregia, sinó que insistia en aquell tema repetint l'estructura ben formulada, fins que al final nosaltres ens adonàvem de l'error i el corregíem.

-Sociocultural: S'aprèn mitjançant la interactuació amb l'entorn i els altres. Mmm... Un mètode bastant trencador per una escola de poble on encara hi havia mestres que et feien copiar X vegades una frase com a càstig. Potser algunes classes tenien pinzellades socioculturals, però estic segura que encara no he experimentat aquesta teoria al 100%

-Humanisme: El procés cognitiu no es pot desvincular de les emocions humanes. És a dir, s'ha de tenir molt en compte com se sent l'alumne i què té ganes d'aprendre. El professor posa la mà a l'espatlla de l'alumne.... Definitivament, per aquestes zones inòspites de Catalunya, encara no ens ha arribat una manera de fer classes com aquesta.


PD: He trobat aquesta imatge navegant per internet i fa referència a la teoria cognitivista. Creieu que representa bé aquesta teoria?

Lingüísticament teòric.

Teories, teories, teories lingüístiques... És ben curiós. Porto tota la vida rebent classes de llengües i, fins ara que m'han posat al corrent de la seva existència, mai m'havia parat  a pensar que darrere de cada docent, de cada classe i de cada activitat, hi havia una teoria lingüística que donava suport a unes idees determinades d'entendre les llengües i el seu aprenentatge/ensenyament. Doncs bé, a més a més, resulta que n'hi ha 6 de teories lingüístiques! 6 teories que estaria disposada a explicar si no fos perquè els lectors d'aquest bloc són companys meus de classe que ja saben de que va el tema (i sinó, que mirin el ppt ¬¬) així que, simplement divagaré sobre el tema posant ènfasi sobre aquelles teories que, indirectament, han aplicat sobre mi i aquelles que m'agradaria provar.

Anem per parts (va dir la llevadora [xist!]). Les 6 teories lingüístiques són: la gramàtica tradicional, l'estructuralisme, el generativisme, la lingüística del text, l'anàlisi del discurs i la pragmàtica.

Fill the gaps!

Sí senyor... puc dir que el meu aprenentatge de l'anglès, i de francès i alemany també, (sobretot els primers anys, ja que era important adquirir bona base i mecanitzar estructures) va ser a base d'exercicis d'omplir buits, diàlegs dirigits, etc etc. He de dir que m'agraden aquest tipus d'exercicis, sempre que s'alternin amb altres tipus d'activitats. Buscant per la xarxa he trobat un bon exemple d'exercici estructuralista, que fàcilment podem haver fet qualsevol de nosaltres durant els nostres anys d'aprenentatge.




Anàlisis de tot tipus i colors.

I com oblidar aquelles interminables hores de català i castellà analitzant frases i textos? Analitzar els tipus de textos, les seves funcions, etc etc, era divertit, i molt profitós quan ja tens un cert nivell de llengua. Ara bé... l'anàlisi sintàctica... He de confessar que sóc una freaky de la sintaxi i que m'apassiona, per tant, gaudia molt amb aquest tipus d'exercicis, però entenc perfectament que la gent normal s'avorreixi i detesti passar una hora de la seva vida analitzant una oració com ara "El chico que has saludado es el hermano de María que vive en Barcelona". Què hi farem, hi ha gustos per a tot. El principal problema de l'anàlisi d'oracions (ja sigui generativista o de gramàtica tradicional) és que provocava preguntes en l'alumnat com ara: I a mi de què em servirà saber què és una oració subordinada de relatiu? Realment jo encara busco respostes i admeto tot tipus d'opinions i/o suggerències.

Per cert... he trobat molt interessant la retòrica contrastiva, realment, m'agradaria molt aprofundir-hi i parlar-ne més, però de moment només tinc unes nocions molt vagues... Em podríeu ajudar, estimats companys? :)

PD: Quan torni al poble (és a dir, el proper cap de setmana) Prometo buscar alguna anàlisi sintàctica que vaig fer durant els anys d'institut i penjar-vos-la aquí. De moment, l'entrada quedarà poc visual!