Ens agradin o no... són metodologies.

La Irene Rubio va seure davant l'ordinador. Eren les 16.00 de la tarda, d'un dia increïblement brillant de finals de maig. Dins seu, hi havia un sentiment que cada cop es feia més fort: tenia ganes d'agafar el primer tren que la portés a un poble de platja amb encant, però que no en tingués tant com per estar envoltada de turistes cridaners que no deixen prendre el sol a una pobra estudiant que cada cop veu les vacances més a prop, però que abans encara ha de resoldre les últimes obligacions acadèmiques del curs.

Doncs sí, aquest és el meu estat d'ànim, però no patiu, no ho deixaré tot per anar-me'n de vacances anticipades: aprendré a viure amb ell fins a finals de juny. De moment, avui toca parlar de metodologies d'ensenyament de llengües. Com bé sabeu, estimats companys, a classe vam tractar les metodologies següents: Gramàtica-traducció, oral i situacional, audiolingual, comunicatiu, enfocament per tasques, CLL, TFR, Silent Way, suggestopeadia, enfocament lèxic, data-driven learning i aprenentatge cooperatiu. Així que, en lloc de tornar-les a explicar, us explicaré experiències personals amb algunes metodologies i també donaré la meva opinió sobre algunes altres.

Irene, can you open the window, please?

A primària vaig "patir" moltes metodologies, però recordo positivament una professora d'anglès que sempre sempre ens parlava amb anglès i convinàvem els exercicis del llibre amb d'altres de metodologia TPR (total physical response). Sempre ens demanava que féssim coses com ara tancar o obrir la finestra, escriure el dia a la pissarra, etc. D'aquesta manera ens mantenia atents i, a més, apreníem vocabulari  i estructures que segurament no apareixien al llibre de text. De fet, penso que és una bona metodologia per nens que comencen a aprendre una llengua.

Les Misérables. Interpretat pels alumnes de segon d'ESO.

Sí senyor! A segon d'ESO els professors d'anglès i música es van adonar que érem un curs molt musical i que, comparat amb d'altres, teníem un bon nivell d'anglès. Així que, tot d'un plegat van aparèixer per la porta i van dir: "A partir de la setmana que ve, una hora de música i una d'anglès a la setmana, les dedicarem a preparar un musical, que farem a final de curs.

L'Aprenentatge per projectes és un bon mètode, sobretot per motivar els alumnes. Però, tot i així, ha d'estar molt ben pensat i preparat pel docent, ja que s'ha d'assegurar que realment els seus alumnes estan aprenent llengua i no simplement pedent hores de classe en altres coses, que és el que ens va passar a nosaltres.



Suggestopeadia... És realment efectiu?


Totes les metodologies tractades a classe tenen components molt positius i també alguns de negatius, què hi farem, no hi ha res perfecte. Però deixeu-me que acabi aquesta entrada expressant-vos el meu escepticisme cap a la Suggestopaedia, què més que un mètode per aprendre llengües, sembla una sessió d'hipnòsi amb uns resultats dubtosos. Ciutadans del món!!! Que un mètode sigui nou i trencador, no vol dir que necessàriament sigui efectiu! Vigileu com gasteu els vostres diners!