domingo, 10 de junio de 2012

Recursos per aprendre o per tenir la mainada entretinguda



Avui explicaré dues experiències, una va ser a la primera acadèmia on vaig anar a aprendre anglès, i l'altra és curset intensiu d'alemany que vaig l'estiu passat a Freiburg im Breisgau. La primera justificarà la segona part del títol, mentre que la segona la considero una activitat molt divertida de la qual en vam treure molt de suc. I que jo digui això, que sóc especialista en acumular experiències doloroses en el meu aprenentatge de l'alemany...

Anglès al carrer Clos

Doncs bé, resulta que quan jo era petita, a Sallent només hi havia dos llocs per aprendre anglès (ara potser n'hi ha deu), així que els meus pares no ho van tenir gaire difícil per triar, i sempre he considerat que van triar molt bé, excepte quan arribava el dia que la professora ens deia: Today, we are going to watch a film! Podria haver sigut una activitat molt productiva, però clar... si arribava i posava la pel·lícula del Frankenstein a nens de 9 anys... per começar, no era la pel·lícula apropiada, ja que érem massa petits, i segon, no teníem prou nivell per seguir una pel·lícula així,... sort en teníem dels subtítols en castellà, els quals ens passàvem l'estona llegint.










Penso que mirar pel·lícules o sèries és un recurs de comprensió oral molt positiu, sempre i quan els alumnes ja tinguin un cert nivell i els subtítols siguin en la llengua que s'està aprenent. A més, el docent ha d'anar parant la pel·lícula per comentar qüestions de llengua que van apareixent.

Lügen auf Deutsch

Recordo que un dia la professora d'Alemany ens va dir que redactéssim dues històries curtes sobre la nostra vida, una que fos veritat i l'altra que fos mentida i que no ho diguéssim a ningú. Ella va passar un per un i ens va corregir els textos. Al dia següent, cada un de nosaltres va haver d'explicar la seva història i els altres havien d'encertar quina era la vertadera i quina era la falsa. Tot plegat va ser un molt bon exercici, ja que vam practicar l'escriptura i l'oralitat, així com la comprensió oral. A més, com a anècdota, com a la classe hi havia gent de totes les parts del món, puc dir que cada cultura té unes estretègies per mentir diferents.


Va noies i nois, que això ja s'acaba! un parell d'entrades i ja haurem acabat amb el bloc!! :)





4 comentarios:

  1. Jo també vaig fer aquest joc de dir mentides! Això sí, en el meu cas va ser en francès i recordo desitjar que moltes coses de les que m'explicaven fossin mentida! xD

    ResponderEliminar
  2. Irene,

    Déu n'hi do amb aquesta professora que us va fer mirar Frankenstein quan només teníeu 9 anys... El tipus d'alumnes que tens a classe, és a dir, l'edat, el context, els interessos, etc. són qüestions que cal tenir molt en compte a l'hora de decidir el tipus de material que s'utilitzarà a la classe.

    Jo no he fet mai aquesta activitat d'explicar una història falsa i una altra de vertadera. Trobo que és una excel·lent activitat, ja que com tu molt bé dius, en un mateix exercici s'està posant en pràctica l'expressió escrita i l'expressió i comprensió orals.

    ResponderEliminar
  3. Trobo que tens molta raó, Irene! Crec que està molt bé mirar una pel·lícula amb subtítols en castellà o català si no entens la llengua en qüestió, però si la pel·lícula l'estàs mirant precisament per a fer un exercici a classe, és inútil posar els subtítols en castellà! Només aconseguiràs que els alumnes es passin tota l'estona llegint...!

    ResponderEliminar
  4. Estic d'acord amb el Sergi... Déu n'hi do amb la professora d'anglès! A mi m'havien posat pel·lícules (poques) a classe d'anglès a l'escola i l'institut, però crec que el primer cop va ser en un crèdit variable de 4t d'ESO. A més, va ser una de Harry Potter i els subtítols en anglès, així que suposo que ho vam aprofitar molt més...

    ResponderEliminar