Anglès, Alemany, Francès i Danès: Materials (in)efectius

Com ja vaig comentar a la primera entrada, estudio anglès i alemany com a llengües estrangeres i vaig tenir l'oportunitat d'estudiar francès durant un parell d'anys a l'institut. Tot i així, em vaig oblidar de comentar que vaig fer un curset intensiu de danès durant el meu Erasmus a Dinamarca. No tenia previst fer cap curs de danès, ja que teòricament hi anava a perfeccionar el meu anglès... Però de sobte, arriba el 20 d'agost de 2010. Acabes d'aterrar a un aeroport de Ryanair que té més pinta de granja que d'aeroport, 17 graus de temperatura, pluja i vent. Davant teu et trobes amb una ciutat i cultura inòspita que has de descobrir i has de viure sola a una residència que sembla un catàleg de l'Ikea... Patapam! Ja estàs plorant al supermercat perquè no entens què diuen els cartellets i no tens ni idea de si el que compres és car o barat, mentre una dona gran et dedica paraules amables que no comprens. Quan et trobes en aquest punt crític tens dues opcions: o tornar a casa amb la cua entre les cames, o fer el cor fort i apuntar-te a danès. I per sort, vaig tenir el valor de triar la segona opció perquè un cop vaig superar el primer dia, els 4 mesos que el van seguir van ser uns dels millors de la meva vida.

No considero que aprengués molt a les classes de danès, però si suficientment com per poder moure'm per la ciutat i el país sense trobar-me amb problemes de llengua greus. El que si recordo és que esperava els dilluns i els dimecres per poder anar a danès, perquè han sigut les classes de llengua més divertides que he fet mai. La professora era una pedagoga danesa reconeguda i sabia que els estudiants d'erasmus ens ho volíem passar el màxim de bé possible, així que no escatimava en bromes i les classes eren molt actives. Cançons, balls, acudits i obres de teatre, tot era vàlid per crear una atmosfera relaxada i unes classes dinàmiques.
A més de fer l'animal per l'aula, vam seguir un llibre de text, el qual no cal dir que vam deixar a mitges.

Pel que fa a l'anglès... puc dir que he seguit molts llibres de text, ja que fa molts anys que l'estudio, i no sabria dir quin dels que vaig seguir és el menys desastrós. De l'únic que en tinc un bon record és del SuperBus, el qual és per anglès a primària. Però només el vaig poder gaudir un any. Els meus pares van decidir que l'anglès era important i que el ritme de l'escola era massa lent per a mi, així que em van apuntar a una acadèmia, on realment vaig tenir l'oportunitat d'aprendre sense seguir cap llibre de text. La professora ens feia fotocòpies de parts de diferents materials i fitxes amb activitats de collita pròpia. A partir d'aquí, les classes a l'escola i a l'institut es van convertir en inútils i avorrides i els llibres de text donaven poc marge per aquells que volien un ritme més ràpid. Si mai em dedico a l'ensenyament de llengües, m'encantaria poder trobar una solució a aquest problema, perquè, sobretot a l'institut, les classes d'anglès van ser molt frustrants. Aquí us deixo una imatge del llibre d'anglès de primer d'ESO, el primer que va contribuir a la meva escala progressiva de decepció.

No només vaig anar a Dinamarca a perfeccionar l'anglès... també vaig tenir l'oportunitat d'anar a Lincoln, Anglaterra, amb la beca Orator l'any 2007. 15 dies a l'estranger que van saber a glòria i que em van convèncer que no seria l'últim estiu que marxaria. I no ho va ser. L'agost de l'any passat el vaig passar a Freiburg, una ciutat preciosa del sud d'Alemanya. L'estada em va permetre adonar-me que els meus problemes amb l'alemany no m'impedien comunicar-me amb la gent local, sinó que el meu aturador principal era la por de parlar aquesta llengua.Tampoc he fet servir mai un llibre de text complet per l'alemany, sinó que he treballat reculls de fotocòpies i fitxes. Per tant, a falta de llibre, us deixo una imatge de la meva estada!

Amb aquesta bonica imatge m'acomiado de tots vosaltres durant aquesta setmana! Lamento dir que no he trobat res de material del meu pas per la llengua francesa, ni una trista gravació del musical que vam fer a 2n d'ESO. Sé que us hagués agradat veure'm disfressada de tabernera cantant en anglès, però de moment, romandrà inèdit!
FINS AVIAT!

Català i Castellà: Els materials

Feliç Sant Jordi a tothom! Quin millor dia que avui per buscar llibres de text i recordar com van ser els meus inicis i la meva progressió en el món de les llengües? Bé, realment, qualsevol altre dia hagués sigut millor. Avui és un dia per l'amor, la lectura, reivindicació d'una cultura viva, etc etc. I no vol dir que no llegeixi, estimi o em reivindiqui (que també ho faig cada dia), però els dies són llargs i hi ha moments per tot. Així que, després de voltar una mica pel poble a la recerca de llibres i roses, m'he posat a buscar dins la memòria i el ja conegut "baúl de los recuerdos" materials didàctics que documentin el meu aprenentatge de llengües.

Començarem per les llengües maternes, però em nego a citar tots els llibres que he fet servir des de preescolar fins a segon de Batxillerat. Bàsicament perquè gairebé cada any els llibres contenien el mateix (sobretot a l'ESO) i no hi ha grans diferències entre uns llibres i uns altres. Tot i que, si bé els llibres eren monòtons i pesats, puc dir que vaig tenir la sort de tenir uns mestres i professors molt creatius que van aconseguir trencar amb l'avorriment creant per anys i panys fent sintagmes nominals i complements indirectes. 

Recordo especialment una professora de 3r d'ESO de català, que va decidir que quan arribéssim a batxillerat no faríem ni una falta d'ortografia greu. I ho va aconseguir. Com ho va fer? Fomentant la nostra creativitat. Cada dia, quan entrava a classe escrivia una frase i havíem d'inventar-nos un paràgraf amb aquell títol. Dedicàvem un quart d'hora a aquella activitat i els que tenien menys faltes d'ortografia cada setmana passaven a la final i votàvem el paràgraf més creatiu, l'escriptor/a el qual s'enduia una bossa de llaminadures a final de trimestre. D'aquesta manera, vam superar els nostres problemes d'ortografia i posàvem en pràctica allò que apreniem a classe.

No he trobat cap d'aquells paràgrafs, però us he preparat una cosa encara millor.... atenció, prepareu-vos! Sé que vaig deixar el llistó molt alt amb La classe de de les Sirenes, però ja us asseguro que La fórmula de la felicitat no està gens malament! Forma part d'una activitat de classe de 2n de primària.

Pel que fa al castellà, recordo que la mestra de primària va comentar als meus pares que m'avorria a classe, així que em posava feina extra pels caps de setmana. Tots els nens que parlàvem castellà a casa teníem aquest problema i la solució va ser molt semblant a la del català a l'ESO. Fer resums i redaccions cada setmana! Us deixo el resum d'una de les lectures que contenia el llibre de castellà de 2n de primària. Adiós, Adiós, Dragón. 

Jo i les meves llengües

- Mama, quina va ser la meva primera paraula?

- La teva primera paraula... ah sí! Quina ràbia! Tu creus que t'he de portar nou mesos a la panxa, t'he de donar de mamar i et trio el nom, perquè després, tot d'una, decideixis dir "papa"?

Aquesta va ser la reacció de la meva mare quan intentava extreure informació per escriure la primera entrada del bloc. Vaig explicar-li que no s'havia d'enfadar, que potser no sabia ni que estava anomenant el meu pare, ja que als nadons els és més fàcil fer una p que una m... però no hi va haver manera que entrés en raó. Així que, per evitar entrar en conflictes familiars més profunds, basaré l'entrada en els meus propis records i en la meva recerca pel "baúl de los recuerdos", on guardo tots els llibres i llibretes de la meva infantesa.

El meu pare és de Cuenca i la meva mare de Sallent, poble on jo vaig néixer i créixer. Els meus progenitors parlen castellà entre ells, però quan jo vaig néixer van decidir que amb el papa parlaria castellà i amb la mama, català. No sabria dir en quina llengua vaig començar a parlar, però sempre m'han recordat que quan jugava, alguns ninos parlaven en castellà i d'altres en català i sovint feien code-switching entre les dues llengües. Així doncs, puc dir que tinc la sort de tenir dues llengües maternes, que en l'actualitat domino per igual, tot i que el castellà s'ha quedat més com la "llengua de casa" i el català ha esdevingut la meva llengua de comunicació habitual en la resta d'àmbits.

Com qualsevol altre infant a Catalunya, vaig ser escolaritzada en català i segurament vaig començar a escriure en aquesta llengua. Als 7 o 8 anys vaig començar a estudiar de forma formal la meva primera llengua estrangera: l'anglès, del qual podria dir que tinc un C1. Més endavant, la meva rebel·lia adolescent va convèncer els meus pares per deixar la música i el violoncel, tot i que en les negociacions prèvies vam arribar a l'acord que havia de començar amb una altra llengua estrangera, que en l'actualitat s'ha convertit en un dels meus principals maldecaps, l'alemany, del qual em van certificar un B2 l'estiu passat, però jo no n'estic tan convençuda...

En aquells anys d'institut també vaig poder fer un tastet de francés. Llàstima que es quedés només en això. La professora no ens va saber encoratjar prou i la majoria vam agafar l'optativa de francès per anar a França a final de curs. A part d'això, tinc molt bon record de totes les classes de català i de castellà, i de les d'anglès a l'acadèmia. Encara queda molt camí per fer als instituts públics en el camp de les llengües estrangeres!

En 10 anys m'agradaria haver superat els meus problemes amb l'alemany, saber francès de debò(i no inventar-me'l, com faig ara) i, per què no? Aprendre rus! Tinc ganes d'escriure en un altre alfabet. El cirílic no ha de ser gaire més difícil que el grec! (sí, també vaig estudiar llengües mortes a batxillerat). M'agradaria treballar amb les meves llengües maternes, tant aquí com a Europa, però m'encantaria tenir temps i ganes per seguir aprenent llengües estrangeres durant tota la meva vida.

PD: Des de ben petita m'ha encantat llegir i escriure. I en tinc proves. El text que heu pogut llegir a l'inici probablement sigui el meu primer conte, titulat La classe de les Sirenes. Tingueu pietat i no rigueu gaire!